Les comunitats indígenes i camperoles de la província d’Orellana, al nord de l’Amazònia equatoriana, es veuen constantment enfrontades a un dilema: deixar que s’exploti el petroli de les seves terres i accedir a bons de compensació que poden mitigar en alguna cosa les seves necessitats, o oposar-se a aquesta explotació per evitar la contaminació i les malalties que comporta.

Si es deixa explotar el petroli, en general se signen acords de compensació.  Abans es feia amb les mateixes empreses, però després de la reforma de la Llei d’hidrocarburs es fa directament amb l’Estat. Això ha generat un nou problema a la província, ja que l’Estat no té presència en comunitats allunyades i, per tant, no garanteix l’execució de les compensacions previstes. D’altra banda, les empreses ja no assumeixen els compromisos que abans assumien, perquè no hi estan legalment obligades. Davant d’aquesta situació, les comunitats han quedat en estat de vulnerabilitat, ja que els sistemes jurídics i de mobilització social que havien desenvolupat per pressionar les empreses, ara són ineficaços davant de l’Estat.

Davant d’aquesta nova realitat, la Red de Líderes Comunitarios Ángel Shingre i la Fundación Regional de Asesoría en Derechos Humanos (INREDH) acompanyen i assessoren les comunitats afectades en els processos de negociació i estan desenvolupant noves estratègies d’actuació. Una d’aquestes estratègies és la proposta d’una llei de consulta ambiental que protegeixi les comunitats camperoles del desenvolupament d’activitats extractives. Aquesta llei posarà a prova la capacitat de les comunitats d’analitzar els beneficis i efectes nocius de l’explotació petroliera i decidir sobre això. De la mateixa manera, obligarà l’Estat a socialitzar els seus projectes i buscar el major benefici per a les comunitats en què intervindrà.

El projecte de promoció i defensa dels drets ambientals a la província d’Orellana s’executa amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i en coordinació amb l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i constitueix una important aportació per a la consecució d’aquest objectiu. A més, contribuirà a millorar la qualitat de vida de les comunitats i a enfortir la seva capacitat d’exigència perquè l’explotació petroliera es realitzi implementant una tecnologia adequada, que redueixi al mínim els impactes negatius i, alhora, que aporti en la satisfacció de les necessitats comunitàries i el respecte dels seus drets.

Si bé la nostra visió institucional, com a INREDH, s’encamina a limitar l’explotació petroliera pels danys humans i ambientals que implica, cal acompanyar les comunitats en les seves pròpies decisions i donar-los suport amb l’elaboració de les estratègies necessàries per la seva protecció i desenvolupament.

Aquí podeu veure la publicació [PDF]